Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al…

Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models…

Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…

Estudià a la Universitat de Pisa i fou director de l’escola normal superior d’aquesta ciutat Treballà en teoria dels nombres i geometria de superfícies, i estudià el problema de Plateau Les seves obres bàsiques són Lezioni di geometria differenziale 1826 i Lezione sulla teoria dei numeri algebrici 1923

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general

Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol

Treballà àrduament per la renovació de la llengua retoromànica, en la qual escriví diversos reculls de poemes Il vegl cha lamêr ‘El vell tinter’, 1929, Versiuns veglias e nouvas 1940 També publicà una sèrie d’antologies i féu l’arreplega de cançons populars

Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite , i fou un dels ídols de…