Resultats de la cerca

S’inicià seguint les passes de la seva mare, en honor de la qual fundà el Memorial Pepeta Planas Guanyà el Gran Premi Puigcerdà 1973, la Copa Pirineu Internacional 1974 i el Trofeu Memorial Luis Arias 1975 Competí en l’àmbit universitari, i també com a amateur i veterana, categoria en la qual ha guanyat 15 Lligues catalanes

Fou campió del món universitari, campió d’Espanya escolar, juvenil, universitari, de professors, absolut i de veterans, campió d’Espanya de salts de trampolí, i guanyà diverses proves del Campionat de Catalunya i de la VI Copa Pirineus Catalans, a més d’aconseguir nombrosos títols en categoria màster Ha estat entrenador i tècnic esportiu superior en esquí alpí de diversos clubs des del 1974 Fundà els clubs d’esquí de Castelldefels, Terrassa i el May Luengo Esquí Club És fill de Pepeta Planas, pionera dels esports d’hivern a Catalunya, i germà de Maria Teresa Luengo, també esquiadora…

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més de trenta…

Estudià dret Estigué vinculat a la Unió Catalanista i al Centre Escolar Catalanista Durant molts anys fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona Participà en els Jocs Florals de la ciutat hi fou premiat el 1895 i el 1897, en fou secretari el 1899, i mantenidor el 1900 Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Catalònia  i Catalunya , on edità poemes de ressò maragallià, que mai no recollí en llibre Publicà diversos volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida , al número 72 de la collecció “Lectura Popular”, i En Pere i altres contes 1919 La seva narrativa és de…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la installació i el…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament vallfogonesca…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de Sabadell fins a la…