Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Nicolaus Faber
Música
Editor alemany instal·lat a Leipzig des del 1510.
La seva iniciativa editorial començà el 1521, i es mantingué actiu almenys fins el 1545 Fou un dels primers impressors protestants de Leipzig, i mantingué contactes amb Georg Rhau de Wittenberg La major part de la seva producció foren llibres escolars, gramàtiques i obres de caràcter teològic compromeses amb la Reforma Publicà una única obra musical, Melodiae Prudentiae et in Virgilium magna ex parte nuper natae 1553, amb arranjaments mètrics a quatre veus d’himnes de Prudenci dels compositors Lucas Hordisch i Sebastian Forster
Ermenter
Cristianisme
Màrtir, juntament amb Celdoni, sota Dioclecià, mort probablement a Calahorra.
Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut La passió escrita, llegendària, és del segle VIII La seva festa se celebra el 3 de març d’acord amb el Martirologi romà moriren potser el 7 de març Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica Són venerats com a patrons de Cardona les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir
Societat Catalana d’Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1910 per Antoni Rovira i Virgili.
El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…
Josep Miquel i Macaya
Literatura catalana
Assagista i filòsof.
Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum…
Feliu
Escena de la vida de sant Feliu en un fragment del retaule de Joan de Borgonya procedent de l’antiga col·legiata de Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Girona de suposat origen africà.
Prudenci el canta vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte La seva vida és coneguda per una Passio tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llançat a la mar Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llençat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia És molt popular a Catalunya i al Narbonès, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom La seva festa se celebra l'1 d’…
Joan Draper i Fossas

Joan Draper i Fossas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, narrador i periodista.
Fundà i dirigí la revista L’Avenir Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb Claror d’…
,
Albert Villaró i Boix

Albert Villaró i Boix (2014)
© Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012, Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla, La Bíblia…
,
Osvald Cardona i Roig
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…
,
Ricard Guinó i Boix
Escultura
Escultor.
Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…
Iolanda Batallé i Prats

Iolanda Batallé i Prats
Literatura
Escriptora, periodista i editora.
Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera 2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona L’any 2009…