Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una…
Castells i edificacions militars de la Baixa Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Areny de Noguera Castell d’Areny Castell de Claravalls Castell de Puifel Castell de Cornudella Castell d’Iscles Castell de Pedrós Castell de Soperuny Castell de Betesa Benavarri Castell de Benavarri Castell d’Aler Castell de Calladrons Castell d’Entença Castell de Siscar Castell de Purroi Castell de Pilzà Castell de Cercet Castell d’Estanya Castell i vilatge de Cabestany Beranui Castell de Beranui Castell de Rallui Castell de Calbera Castell de Castrocit Castell de Pegà Capella Castell…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un…
Sant Sadurní d’Esdolomada (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc després de l…
el Montsec d’Estall
Serra
Sector ponentí del Montsec, entre la Noguera Ribagorçana i el riu de Queixigar.
Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard
Lluçars
Poble
Poble del municipi de Tolba (Ribagorça), situat a la dreta del riu de Queixigar.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol Es conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars Formà municipi independent fins el 1969 l’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’ Avellana
les Cases de Pericó
Veïnat
Veïnat de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça), al vessant oriental de la serra de Palleroa.
Sant Antoni
Caseria
Caseria del municipi de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça), al SW de Badies, camí de Castigaleu.
Formà part de l’antic terme de Monesma de Ribagorça
Castell de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…