Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Quartet Renaixement
Música
Quartet de corda català fundat per Eduard Toldrà l’any 1912, que es dissolgué el 1921.
L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors
Centre Excursionista de Cambrils
Excursionisme
Club excursionista de Cambrils.
Fundat el 1989, els seus impulsors foren Joan Soler, Xavier Recasens i Fermí Alonso Organitza activitats muntanyistes com raids d'aventura, duatlons de muntanya, curses d'orientació urbana i expedicions alpinístiques El 2004 nasqué el Cambrils Raid Team, que participa en diverses proves de muntanya El 2010 destacà l'ascensió al mont Elbrus, a Rússia També practica l'escalada i disposa d'un bloc interior situat al pavelló municipal i un rocòdrom exterior de 15 m d'alçada
Martí Ivarra
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista.
Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius 1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…
,
Diari de Vic
Portada del primer número del Diari de Vic
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari publicat a Vic de l’1 de maig de 1930 al 5 d’octubre de 1934.
Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…
Club Natació Igualada
Esport general
Club poliesportiu d’Igualada.
Fundat l’any 1934, la seva activitat principal és la natació i el waterpolo Els primers anys també practicà esports com bàsquet, atletisme, excursionisme, escacs i tennis de taula El seu primer nedador destacat fou Josep Prats, que guanyà la Travessa del Port de Barcelona 1940 i el Campionat de Catalunya dels 1500 m lliure 1944 El 1948 absorbí el Club Atletismo y Baloncesto Igualada CABI Poc després creà les seccions de pesca i de tir amb arc El 1969 adquirí els terrenys de can Macià i el 1978 inaugurà la piscina de la Torre de Recasens El 2009 es traslladà al nou centre esportiu…
Centre de Lectura de Reus

Excursió de membres del Centre de Lectura de Reus durant la dècada de 1930
Centre de Lectura de Reus
Esport general
Entitat cultural de Reus.
Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963 inaugurà el refugi…
Club Nàutic Bétulo

Competició de surf de vela organitzada pel Club Nàutic Bétulo
Club Nàutic Bétulo
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Badalona.
Fundat el 1972, tingué la primera seu a la Confraria de Pescadors i posteriorment s’installà a la platja de Badalona, als antics Banys Maricel A partir de la temporada 1979-80 potencià la vela lleugera Organitzà diferents competicions, entre les quals destaca una Copa d’Europa de la classe estel, diverses proves del Campionat d’Espanya i set Campionats de Catalunya de les classes optimist, 420, europa, 470, finn, estel i TDV Disposa d’escola de vela Alguns dels seus membres han guanyat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, com J Antón Violán o Pedro Franco El club també practica rem…
Club d’Escacs Tarragona

El campió del món, el rus Karpov, amb jugadors del Club d’Escacs Tarragona el 2011
Club d’Escacs Tarragona
Escacs
Club d’escacs de Tarragona.
Fundat el 1929, fou impulsat per Claudi Borràs Durant els primers anys fou presidit per Josep Català, que juntament amb Agustí Pujol destacà pel seu joc El 1934 se n’escindí el Club d’Escacs Tarraco i parallelament es fundà la Secció d’Escacs de l’Ateneu de Tarragona, entitats que desaparegueren durant la Guerra Civil Fou refundat l’any 1947 amb l’impuls de Josep Argemí, Josep Maria Recasens i Joan Ayxendri Poc després organitzà cinc edicions del Torneig Internacional d’Escacs de Tarragona 1951, 1952, 1954, 1957, 1960 El 1954 també organitzà el Campionat d’Espanya Competí a…
Banc comercial de Tarragona SA (1920-1926)
Aquesta entitat fou creada a Tarragona al final del 1919 Els seus promotors foren els banquers reusencs Fàbregas i Recasens —que constituïren tot seguit el Banc de Catalunya—, conjuntament amb una sèrie de personalitats tarragonines No partiren de zero, sinó que compraren la sucursal del Banc de Valls a Tarragona per un milió de pessetes El banc responia a un neguit de l’estament comercial tarragoní, que constatava la presència del Banc de Tortosa a Tortosa, del Banc de Reus de Préstecs i Descomptes a Reus i del Banc de Valls a Valls, mentre que la capital de la província no…
Federació Socialista Catalana
Història
Federació de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Español, coneguda també com a Federació Catalana del PSOE
.
Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, tingueren com a òrgan el setmanari El Obrero i influïren sobre les Tres Classes de Vapor El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Mataró i Vic convocaren el congrés constitutiu de la Unió General de Treballadors Josep Comaposada en fou president el 1892, però la força socialista perdé importància El 1904 hi hagué un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federació collaboraren en la creació de la…