Resultats de la cerca

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano

Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo

Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX

Sembla que, amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Elf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria En 1357-58 fou governador de Sàsser el 1358 defensà amb èxit Guardamar Baix Vinalopó contra els estols castellans i genovesos Posseí diversos feus a Sardenya Barrala, Samassi

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20

Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs…