Resultats de la cerca

Competí representant el Club de 7 a 9, amb el qual guanyà la Lliga i el Campionat d’Espanya per equips 1979, juntament amb Montserrat Sanahuja i Pilar Gargallo Amb aquesta darrera jugadora, també es proclamà campiona estatal de dobles 1978

S’inicià el 1962 al CD Terrassa sota la influència del marxador terrassenc Francesc Sanahuja El 1965 assolí el títol estatal juvenil i el subcampionat d’Espanya absolut de 20 km marxa El 1967 fou campió d’Espanya absolut de 20 km marxa i subcampió de Catalunya de 20000 m en pista

Fou fundat el 1965 per Vicenç Amorós Fou campió per equips masculins 1977 i subcampió d’Espanya 1978 Jugà deu temporades en la Lliga estatal i aconseguí un títol 1979 i tres subcampionats En la categoria femenina guanyà el Campionat d’Espanya per equips 1978 i jugà vuit temporades en la Lliga estatal L’any 1981 els dos equips jugaren per darrera vegada en aquesta Lliga Salvador Moles, Lluís Calvo i Montserrat Sanahuja en foren els jugadors més importants

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Començà al Grup Barna amb la seva germana bessona Montserrat quan tenia quinze anys També jugà al Club de 7 a 9 Fou campiona d’Espanya individual 1967 i subcampiona tres cops consecutius 1968, 1969, 1970 Guanyà el títol estatal per equips 1969, amb el Grup Barna, de dobles 1968, 1969, 1970, 1973, els tres primers anys amb la seva germana i el darrer amb Montserrat Sanahuja, i dobles mixtos 1970, 1973, amb Jordi Palés Disputà el Campionat d’Europa 1968 i el del Món 1969 amb la selecció espanyola En l’època en què jugà no existien els Campionats de Catalunya, però en els de…

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà…

Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers números s’edità en…