Resultats de la cerca

Coronat en morir el seu pare Meiji-tennō , a la seva mort rebé el nom imperial de Taishō ‘gran rectitud’ El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma electoral 1918 i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial Greument malalt, el 1921 deixà la regència al seu fill Showa-tennō

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània En les…

Fill de l’emperador Yoshihito  i regent des del 1921 Permeté la política agressiva del govern Tōjō , que menà el Japó a la Segona Guerra Mundial El 1945 el general MacArthur es mostrà partidari de la permanència de l’emperador, que hagué d’acceptar, però, una monarquia constitucional Perdé el caràcter de divinitat que havia ostentat fins aleshores, i el títol reial esdevingué simplement representatiu Fou succeït pel seu fill Akihito

Exercí diversos oficis fins el 1793, que el matrimoni amb la vídua d’un ric comerciant li permeté de dedicar-se plenament a la literatura Deixeble de Santō Kyōden i gran coneixedor dels clàssics xinesos i, sobretot, de Confuci, esdevingué aviat l’autor més popular del seu país, amb més de dues-centes obres, en gran part novelles, dotades d’una gran imaginació i escrites en un to romàntic i idealista Destaquen, entre d’altres, Chinsetsu Yumihari-zuki ‘La darrera fase de la lluna’, 1805-10, Mosōbyōe kocho monogatari ‘El somni de Mosōbyōe’, 1808-10, novella satírica, i, sobretot,…

Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G…

Estudià a la Universitat Nacional de Belles Arts de Tòquio, i posteriorment amb Leonard Bernstein, als Estats Units, i amb Wolfgang Sawallisch i Giuseppe Patané, a la Bayerische Staatsoper de Munic El 1987 guanyà el premi de direcció Arturo Toscanini Director principal de l’Orquestra Simfònica de Zagreb 1990-96, de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio 1992-99, en 1999-2001 en fou director artístic També dirigí l’Orquestra Estatal de Baden Karlsruhe en 1996-2002, amb la qual interpretà el cicle complet de L’anell del Nibelung de Richard Wagner Del 2002 al 2008 fou…

Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor…

Estudià als EUA, treballant als despatxos de SOM a Nova York i de Josep Lluís Sert a Cambridge Fou professor associat a les universitats de Washington 1956-58 i de Harvard 1962-65 L’any 1960 es vinculà al grup dels metabolistes, amb motiu de la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio, i l’any 1965 fundà Maki & Associates La correcta relació entre forma i funció, a partir de la definició prèvia de l’espai desitjable, és la motivació principal d’obres realitzades al Japó, com el gimnàs municipal de Fujisawa 1984, el gimnàs metropolità de Tòquio 1990, l’edifici…

Fill d’un militar, cursà estudis secundaris a Barcelona 1956-50, que acabà a Madrid El 1953 ingressà com a novici de la Companyia de Jesús a Aranjuez, i el 1960 es llicencià en filosofia a la Universitat d’Alcalá de Henares Posteriorment fou destinat al Japó, on estudià teologia 1964-68 i fou ordenat sacerdot 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat Gregoriana de Roma En 1971-78 fou professor de teologia sistemàtica a la Universitat Sofia de Tòquio, i del 1978 al 1984 dirigí l’Institut Pastoral de Manila, creat arran del concili II del Vaticà Retornat al Japó, fou…

Estudià a la Universitat de Tama Tòquio i al Goldsmiths College i la Slade School of Fine Art, ambdues de Londres, ciutat on resideix des que l’any 1997 hom li atorgà el premi EAST International De les seves últimes exposicions, en destaquen les presentades a la Serpentine Gallery de Londres l’any 2005 i al centre PS1 del MoMA de Nova York el 2007 El 2000 fou finalista del premi Turner