Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
pau de Toledo
Història
Tractat signat a Toledo, el 23 de setembre de 1436, entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols
pacte de Toledo
Acord sobre el sistema de la seguretat social subscrit entre el govern espanyol del PSOE i les forces de l’oposició a les Corts espanyoles.
L’acord, que tenia l’origen en els treballs elaborats en el curs de la Unió Econòmica i Monetària , en les recomanacions contingudes en el Llibre blanc de Jacques Delors i, de manera més concreta, en una Proposició no de llei presentada per Convergència i Unió al final del 1993, fou aprovat l’abril del 1995 per 268 vots a favor, un en contra i dues abstencions A més del suport de la patronal, el govern el negocià amb els sindicats majoritaris UGT i CCOO El pacte, sense data de caducitat explicitada, té com a objectiu garantir la solvència de la seguretat social i, molt especialment, la de les…
Raimundo Arjona Toledo
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
L’any 1996 fundà el Club Bike Trial Garrotxa, a Olot, del qual ocupà la presidència fins el 2008 Participà en la creació del campionat provincial de Girona per a joves pilots, organitzà diverses mànegues del Campionat d’Espanya, un Campionat d’Europa i dues proves del Campionat del Món Simultàniament fou vicepresident de la Biketrial Unió Espanyola i l’any 2009 fou nomenat president de la Biketrial Associació Catalana
Segon concili de Toledo
Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo
III concili de Toledo
Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona
IV concili de Toledo
S’hi adopta una normativa sobre la successió reial al regne visigot
Josep Toledo i Girau
Historiografia catalana
Historiador.
De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis, Martínez i…
Josep Toledo i Girau
Història
Erudit.
Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968
Juan Bautista de Toledo
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Estudià a Roma i residí a Nàpols, on collaborà en les obres del palau dels virreis Cridat a Madrid per Felip II, li fou encarregada la construcció del monestir d’El Escorial, del qual féu els plans, retocats en part pel rei A la seva mort JHerrera continuà les obres deixà una part important edificada, de la qual destaquen la façana sud i el pati dels Evangelistes, la seva obra mestra Treballà també a Aranjuez i sembla que féu, a Madrid, la façana de l’església de Las Descalzas Reales
Gabriel Álvarez de Toledo
Literatura
Escriptor, bibliotecari i secretari de Felip V i un dels fundadors de la Real Academia Española.
La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos