Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Diputació General de Catalunya
Política
Organisme polític consultiu creat pel pretendent carlí Carles VII (26 de juliol de 1874).
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans
Hans Guido von Bülow
Història
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor alemany, baró de Bülow.
El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt
Francesc Maranges i Juli
Història
Política
Polític.
El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim
Joan Garrabou i Bigas
Literatura catalana
Narrador i advocat.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i per Àsia Publicà algunes biografies de personatges històrics, com Tristany 1988, i, en narrativa, El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, el recull de narracions Els homicides 1981, de caràcter existencialista, i la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella
María Capuana
Música
Contralt italiana.
Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica
Italo Montemezzi
Música
Compositor italià.
Estudià enginyeria, i posteriorment ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumne de M Saladino contrapunt i V Ferroni composició Durant un curs ensenyà harmonia, però de seguida es dedicà exclusivament a la composició El 1913 obtingué el seu màxim reconeixement amb l’estrena de L’amore dei tre re , obra que presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de R Wagner Precisament aquesta incorporació d’elements wagnerians a l’òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l’obra de Montemezzi Altres òperes importants són Giovanni Gallurese 1905 i La nave…
Heinrich Vogl
Música
Tenor i compositor alemany.
Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…
citació
Música
En una obra original, reproduir sense voluntat de plagi un fragment musical folklòric o d’un altre autor.
La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič
William John Gruffydd
Literatura
Poeta i erudit gal·lès.
Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923