Resultats de la cerca

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que a vegades es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions…

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963  Fou…

Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble…

Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels…

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…

Beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França el Tractat de la capella 1637-64, que ha estat considerat una novella religiosa tanmateix, sense elaborar i un exemple de misticisme rural, el Cant d’Honorat , que recorda el Cant de Ramon lullià, Camins traçats , on són explicats els costums devots de la família Ciuró, Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció 1646, on explica, entre altres coses,…

La ramaderia, en progressió, és un complement de l’economia hi ha gairebé 40 caps de bestiar boví i uns 600 d’oví, que aprofiten les 85 ha de prats naturals El fort creixement que ha experimentat la població, els últims decennis, ha estat causat per l’extensió de la zona d’influència de Perpinyà, on treballa una part de la població activa del municipi El poble 513 h agl i 99 h diss 1982 14 m alt és establert vora l’església parroquial, a la carretera d’Elna a Tuïr Dins el terme hi ha, també, la masia i antic poble de Valric, a més del mas de la Fàbrega, el mas de l’Ou i el mas de…

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre dela Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls dela Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de…

L’economia és dominada per la monocultura vitícola 1 146 ha de les 1 257 conreades La cooperativa vitícola té un celler de més de 50 000 hl Hom conrea, a més, hortalisses i arbres fruiters, que són regats mitjançant séquies La principal activitat industrial és la derivada de la viticultura destillació d’alcohol La població, que el 1836 era de 546 h, sobrepassà els 2 000 h a la fi del s XIX aleshores minvà i restà més o menys estabilitzada sobre els 1 700 h posteriorment inicià una corba ascendent fins a l’actualitat El poble 2 711 h angl 1982 20 m alt és emplaçat al llarg de la carretera d’…