Sant Tomàs de Llupià

Situació

Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic.

Arxiu Gavín

L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 37’ 17,4” N - Long. 2° 46’ 13,2” E.

Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr. (PP)

Història

Format a partir d’una vil·la romana, el poble de Llupià és esmentat per primera vegada en la documentació a mitjan segle X, concretament el 953, en una donació per la qual Eldebrand donà al monestir de Cuixà, entre altres alous i territoris, el de Lupianum. Entre els segles X i XI altres importants monestirs com Santa Maria d’Arles, Sant Pere de Rodes i Sant Martí del Canigó adquiriren possessions i alous a Llupià.

D’altra banda, la documentació consigna l’aparició, des de la darreria del segle XI, d’un llinatge cognomenat Llupià; aquesta nissaga fou la que posseí la senyoria de la població.

Malgrat les notícies sobre el lloc, són poques les referències que s’han localitzat de l’església parroquial de Sant Tomàs. La primera data de l’any 1019, en un judici sobre la possessió dels drets parroquials de Santa Coloma (de Tuïr) a favor del comte Bernat de Besalú i del seu fill Seniofred; en aquest judici els testimonis prestaren jurament a l’església de Sant Tomàs de Llupià (“locum venerationis sancti Thome apostoli, cujus baselica sita est in eodem locum vocitatum Lu piano”). (PP-JBH)

Església

L’església de Sant Tomàs de Llupià conserva la nau, única, d’època romànica, encara que força transformada. Ha perdut l’antic absis. El seu lloc és ocupat per una sagristia moderna. En cada costat de nau, s’hi han afegit capelles laterals.

La nau és coberta amb volta de canó sobre arcades laterals de mig punt. El frontis, que dona a la plaça del Castell, té la porta d’entrada. És d’un sol arc de dovelles curtes i ben tallades, molt simple, i no sembla pas romànica. Més amunt hi ha una finestra, la qual, igual que l’alta espadanya que corona aquesta façana, semblen fruit d’una reforma posterior a l’època romànica. S’identifiquen els vessants de la testera oriental de la nau.

Al mur meridional és on apareix, per l’exterior, part de la construcció romànica, per sobre de les capelles afegides. S’hi pot observar una cornisa extradossada i el nivell de l’antiga coberta de lloses. Vers l’extrem de llevant del mur subsisteix una finestra romànica, actualment aparedada. Era de doble esqueixada. L’arc de mig punt és de llosetes primes i llargues, disposades en ventall amb molt de morter entremig; és resseguit per altres lloses semblants, però posades planes sobre l’extradós. Els muntants són fets amb petits carreus de pedra sorrenca força ben tallats.

L’aparell és molt rústec, a base de blocs de pedra petits, només trencats i lligats amb morter abundant i ben visible. En alguns espais es conserven les juntes resseguides per incisions simples. A les cantonades s’han emprat petits carreus allargats.

Pel tipus d’aparell, per la factura de la finestra que s’ha conservat i també per la volta de canó semicircular entenem que aquesta construcció romànica es pot datar al segle XI, segurament a la segona meitat. (JBH)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1908, vol. 15, pàg. 245; 1914, vol. 23, pàg. 330.