Resultats de la cerca
Es mostren 1643 resultats
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapa Gregorio Conti (1138).
Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet
Víctor III
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Desiderio di Benevento en esdvenir papa (1086-87).
Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat
Víctor II
Cristianisme
Nom que prengué Gebhard, comte de Dollnstein-Hirschberg, en esdevenir papa (1054-57).
Bisbe d’Eichstätt, fou designat papa directament per l’emperador Enric III Es preocupà més de les qüestions polítiques que no pas de la reforma de l’Església, bé que afavorí la reforma benedictina que Joan Gualbert dugué a terme a Vallombrosa vallombrosà
Víctor I
Cristianisme
Papa (189-199).
Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir
Víctor Aragón
Dret
Magistrat i erudit.
Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880
Víctor Israel
Cinematografia
Pseudònim de l’actor Josep Maria Soler i Vilanova.
Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda La residencia 1969, Narciso Ibáñez…
,
Víctor Grippo
Art
Artista argentí.
Estudià química a la Universitat Nacional de La Plata i parallelament acudí als seminaris d’arts visuals a l’Escola de Belles Arts Exposà per primer cop a Buenos Aires el 1966 Fou membre del Grupo de los Trece, fundat per Jorge Glusberg, amb el qual es donà a conèixer internacionalment Artista conceptual, les seves installacions qüestionen les relacions entre art, ciència i vida quotidiana, per mitjà d’un discurs poètic ple de connotacions simbòliques i polítiques amb referències a la vida quotidiana argentina L’any 1998 tingué lloc la primera exposició retrospectiva del seu treball en…
Victor Riqueti
Economia
Economista francès.
Marquès de Mirabeau Participà en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria Adscrit a l’escola fisiocràtica, la seva obra rebé la influència de Cantillon i Quesnay Fou partidari d’un impost que gravés la propietat de la terra, oposant-se als privilegis dels fermiers généraux , per la qual cosa fou empresonat i desterrat Publicà L’ami des hommes ou traité sur la population 1756, Théorie de l’impôt 1760, etc
Victor Baltard
Arquitectura
Arquitecte francès.
Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias
Victor Brauner
Pintura
Pintor romanès.
Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951