Resultats de la cerca

En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de Galicia 1930,…

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat Altazor o El…

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria Reciente de la…

Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939

La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX

Migcampista format a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida, jugà tres temporades amb el primer equip 1986-89, les dues últimes a segona divisió Posteriorment jugà al Club Futbol Balaguer, Unió Esportiva Tàrrega i el Club Futbol Gavà Es retirà el 2003 i des de llavors entrenà el CF Balaguer 2003-08, la UE Lleida 2008-13, el CF Reus 2013-14 i el FC Andorra la temporada 2016-17 fins a la seva mort Patí un accident mortal mentre pujava en bicicleta al coll de la Gallina Fou professor i catedràtic de l’INEFC de Lleida i professor del màster de Director esportiu i del de Rendiment…

S’inicià el 1993, quan, fent parella amb Alba de las Heras, guanyà el Campionat d’Espanya de la IAF Entre el 1998 i el 2008 guanyà onze títols estatals –cinc d’individuals, dos de parelles, tres de trios i un de grups– i vuit catalans, sis vegades el títol individual 1998, 2000-03, 2007 i un de trios i de grups 2006 El 1996 aconseguí, juntament amb Alba de las Heras, els Campionats del Món de les tres federacions internacionals d’aeròbic i fitnes existents Posteriorment, en competicions de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG, obtingué els títols mundials individual 1998, 2000, 2002 i…

Ha presentat les coreografies The Lorry 1984, Eliminación, U 1985, Ens 1987, Solo 1989, Rapta 1990, Uadi 1992, Iris 1994, Regina Mater 1995 i Atman 1997

Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins…

Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…