Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven, postromàntic R Strauss i…

Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un caràcter dominant a partir del…

Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si bé limità…

Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…

Estudià inicialment el repertori per a baríton i el 1916 debutà a Santiago de Xile com a Valentin Faust El 1919 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà per primera vegada amb unes reeixides funcions d' Aïda A partir del 1923, i durant una estada a Itàlia, canvià la seva tessitura i estudià el repertori per a tenor, que cantà a partir d’aleshores, especialment els papers més dramàtics El 1926 cantà Otello G Verdi a Torí i el mateix any abordà el paper titular de Lohengrin a la mateixa ciutat A partir del 1928, any en què debutà al Covent Garden de Londres, s’especialitzà en…

Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’execucions" que no és…

Té la seu al Centre Cultural la Beneficència Els seus objectius són la investigació i la difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia Se centra en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, tot i que també aborda l’àmbit general d’altres cultures, en particular de l’àmbit mediterrani La seva exposició permanent, renovada l’any 2011, se centra en tres àmbits geoculturals “Les ciutats”, “Horta i Marjal” i “Secà i Muntanya” A les seves colleccions d’objectes destaca la tecnologia agrícola i la…

Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…

Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…

En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si…