Resultats de la cerca

Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica 

Els vacuòmetres poden ésser de mesura directa i de mesura indirecta Entre els primers hi ha els de deformació de sòlid com ara el de Burdon i el de membrana i els hidroestàtics el de columna de líquid i el de tor pendular Entre els segons hi ha el de McLeod, el tèrmic, el mesurador d’ionització, el molecular i l’acústic, amb els quals hom mesura una determinada propietat física que és funció de la pressió

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical

Així, hom parla, entre altres, de l' òrgan acústic o de Corti , del del gust papilles de la mucosa lingual, del de Jacobson conducte situat sobre el cartílag vomeronasal, del de l’olfacte regió superior de la pituïtària, on hi ha les ramificacions del nervi olfactori, del de la visió nervi òptic, globus ocular, parpelles, etc, de l’aparell de Golgi, dels òrgans genitals conjunt d’estructures anatòmiques que intervenen en la funció reproductora, dels òrgans hematopoètics medulla òssia, melsa, nòduls limfàtics, etc

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol…

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant