Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència…
Felip de Borbó és nomenat rei de Castella (Felip V)
Felip de Borbó és nomenat rei de Castella Felip V a les Corts de Madrid, mentre Lluís XIV envaeix els Països Baixos, els Estats Generals dels quals es mostren poc predisposats a acceptar el nou monarca
Kuwait 2018
Estat
Al gener, les Filipines va prohibir als seus ciutadans acceptar feines a Kuwait, després de donar-se a conèixer que s’havien produït casos d’abús sexual i morts de dones filipines que treballaven en aquest país
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
Basili I de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1389-1425).
Succeí el seu pare Demetri del Don Tributari de l’Horda d’Or, intentà de defugir-ne la subjecció, però hagué d’acceptar-la de nou després del setge de Moscou 1408 Annexà als seus dominis el ducat de Nižnij Novgorod
Togo 2010
Estat
El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist Olympio, es van…
Louis-Antoine de Noailles
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París
Partit Republicà Federal Orgànic
Política
Grup polític que Estanislau Figueras volgué crear a partir del 1880, després de no posar-se d’acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall.
A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat “orgànic” sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstruït per Pi i Margall
Arnau
Cristianisme
Monjo del monestir de Ripoll.
Fou collaborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda Oliva li'n cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba