Resultats de la cerca

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…

Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la…

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-…

Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…

Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard   Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat,  1961-63 Vivre sa vie , 1962  Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada en 1961-67…

Debutà molt jove en el cinema Dum-Bom , 1953, de Nils Poppe, i compaginà una primera etapa de papers secundaris amb la formació a l’Escola d’Art Dramàtic d’Estocolm i feines de model publicitària Tanmateix, abandonà els estudis quan Ingmar Bergman  la incorporà al Stadsteater de Malmö, on interpretà obres d’August Strindberg i Hjalmar Bergman En cinema treballà per a Gustaf Molander Herr Arnes penningar , ‘Els diners del senyor Arnes’, 1954, Alf Sjöberg Sista paret ut , ‘L’última parella’, 1956 i, principalment, per a Ingmar Bergman, una de les actrius més destacades de la…

De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta  Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña  Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també  Condenados 1953 dirigida per…