Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la…
cante jondo
Música
De l’adjectiu hondo.
Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils
hipòstasi
Gramàtica
Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor.
Per exemple, un substantiu que, tot sol i pel context, adopta el valor d’un adjectiu
proposició comparativa
Gramàtica
Proposició que es constitueix terme de comparació de la proposició principal o d’un membre d’ella (M’agrada més ‘anar a la muntanya’ que ‘a la platja’)
.
Pot també presentar la gradació de supeioritat, imferioritat o igualtat que es dóna en l’adjectiu comparatiu
nom substantiu
Esquema de la divisió del nom substantiu
Gramàtica
Categoria gramatical que designa tota mena d’éssers, concrets i abstractes (tota substància: d’aquí l’apel·lació de substantiu).
La gramàtica tradicional també ha designat el substantiu, alhora amb l’adjectiu, només amb el terme de nom
variable
Gramàtica
Dit de la part de l’oració que admet flexió, és a dir, la desinència de la qual varia segons el gènere, el nombre, la persona.
Les parts variables de l’oració són el substantiu, l’adjectiu, el pronom, l’article i el verb
conversió
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia del Cercle de Praga, pas d’una categoria a una altra per mitjans morfològics que no alteren la base dels mots.
Així, sobre la base menj- hom pot formar el verb menjar , l’adjectiu menjador , els substantius menjadora i menja , etc
ho
Gramàtica
Pronom personal neutre.
Reemplaça açò, això o allò o tota una frase, en funció de complement directe o bé un adjectiu o un substantiu indeterminat, en funció d’atribut de verb copulatiu
paquet
Electrònica i informàtica
Conjunt de programes o utilitats que poden interactuar entre ells i que generalment tenen un entorn de treball (o interfície d’usuari) comú o similar.
Sovint s’usa l’adjectiu integrat per a indicar que, a part de l’entorn, els programes o utilitats que constitueixen el paquet també poden compartir les dades que manipulen
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i…