Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy, marquès de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790
tiquet
Bitllet que dóna dret a ésser admès en un àpat, una festa, una assemblea, etc.
Dídac Montes
Música
Compositor de possible origen català.
L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum
Diego Fernández de Huete
Música
Arpista i compositor castellà.
El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…
Martín Gómez de Herrera
Música
Teòric i cantor castellà.
Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V
La presidenta del Parlament de Catalunya declara davant del TSJC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declara davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent Al cap de dos dies 18 de desembre, el Tribunal Constitucional TC obre un nou procediment contra Forcadell i contra quatre membres de la mesa del Parlament per haver admès a tràmit les resolucions del debat de política general que preveien el referèndum El 20 de desembre, funcionàries del TSJC lliuren personalment a…
Jean-Baptiste Greuze
La lletera , de Jean-Baptiste Greuze
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…
Nicholas Ludford
Música
Compositor anglès.
La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus…
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la…