Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος
bleomicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics anticancerosos aïllats de cultius de Streptomyces verticillus
, el component principal dels quals és la bleomicina A 2
.
Presenta una gran afinitat per les cèllules tumorals És emprada en medicina per a detectar les neoplàsies i per al tractament dels carcinomes de pell i els limfomes de la malaltia de Hodgkin Comporten el risc de pneumonitis i fibrosi pulmonar
ampelografia
Viticultura
Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents espècies de vinya i els híbrids i varietats procedents de llur encreuament.
S'ocupa, també, d’estudiar llur àrea geogràfica d’origen i llur adaptació als diversos terrenys i climes i l’afinitat dels peus americans, emprats per llur resistència al atacs de la filloxera, amb els empelts de les varietats viníferes
basòfil | basòfila
dualisme
Física
Teoria elaborada al començament del s XIX per Jöns Jakob Berzelius, segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa; segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost.
Aquesta interpretació, que s’acordava amb el corrent científic d’aleshores, identificava l’afinitat química amb la polaritat elèctrica En desenvolupar-se la química orgànica, aquesta teoria fou insuficient per a explicar l’existència de molts composts orgànics fou, doncs, bandejada, i la investigació se centrà en l’estudi de l’enllaç químic
berlandieri
Viticultura
Varietat de vinya americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per l’adaptació a terrenys molt calcaris.
És el més calcícola dels patrons americans, poc atacable per les malalties criptogàmiques i presenta una gran afinitat amb les varietats viníferes La brotada s’anticipa al desenvolupament radicular, però les estaques arrelen amb dificultat Té les fulles acabades en forma de tascó, aspres i brillants, els sarments molt estirats i borrosos, els entrenusos rectes i llargs i els nusos poc sortints
messianisme
Bíblia
Corrent històric del poble d’Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l’esperança popular en la instauració d’aquest nou ordre.
En el profetisme i en l’esperança d’Israel, hi hagué tanmateix un corrent que, decebut pel comportament dels reis successors de David, esperava un futur gloriós no pas de la dinastia davídica, sinó tan solament d’una obra salvadora de Déu, únic rei veritable del seu poble per la seva afinitat amb l’esperança pròpiament messiànica, hom en diu “messianisme sense Messies”
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia