Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Francisco Javier Mina
Història
Guerriller, dit Mina el Jove
.
Nebot de Francisco Espoz y Mina A Saragossa, on estudiava, participà en l’alçament antifrancès del 1808 En contacte amb les autoritats de Lleida, lluità a l’alt Aragó Capturat per Suchet, fou dut presoner a França Alliberat 1814, lluità contra Ferran VII d’Espanya i fugí a Mèxic, on s’uní als independentistes Capturat pels espanyols, fou afusellat
Joaquín Fanjul Goñi
Història
Militar
Militar basc.
Intervingué en les campanyes del Marroc i ascendí a general l’any 1926 Fou diputat del grup agrari per Conca 1931-33 i sotssecretari del ministeri de la guerra 1935 Participà en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936, i dirigí a Madrid la rebellió de la caserna de la Montaña, però, fracassada aquesta, fou afusellat
Ramiro Ledesma Ramos
Història
Política
Polític.
Publicà el diari “La Conquista del Estado” i fundà les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JONS 1931 En fusionar-se la FE i les JONS, passà a ésser dirigent d’aquesta organització, de la qual se separà el 1935, any que publicà Discurso a las juventudes de España i Fascismo en España Fou detingut i afusellat
Narcís Abrés
Història
Militar
Guerriller reialista.
Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat
Fermín Galán
Història
Militar
Militar.
Es distingí al Marroc ja capità, el 1926 es rebellà contra la Dictadura de Primo de Rivera i fou degradat i empresonat a Barcelona Alliberat i rehabilitat el 1930, connectà amb el Comitè Nacional Revolucionari destinat a Jaca, el 12 de desembre s’insurgí contra la monarquia i proclamà la república fracassat el moviment, fou afusellat
August Cesarec
Literatura
Poeta, novel·lista i assagista croat.
Membre del Partit Comunista, viatjà per Rússia, lluità a la guerra espanyola de 1936-39 i fou afusellat pels ústaixes Fundà la revista literària Zaštita Čovjeka 1928 i escriví una obra literària extensa i variada, d’intenció clarament política i social Cal destacar-ne Stihovi ‘Poemes’, 1919 i la novella Slatan Mladič ‘El jove d’or’, 1928
Agustín de Itúrbide Aramburu
Història
Emperador de Mèxic (1822-23) sota el nom d’Agustí I.
Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat
Manuel Dorrego
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle
Francisco Macías Nguema
Història
Política
Polític guineà.
Funcionari colonial des del 1944, fou vicepresident del govern autònom 1964-68 i president de la República 1968-79 Amb poders dictatorials, el 1972 es féu proclamar president vitalici i perseguí tota oposició política i tribal Guinea Equatorial Enderrocat per un nebot seu, el coronel Teodoro Obiang Nguema, que li succeí com a cap d’un govern militar, fou jutjat i afusellat
José Félix Ribas
Història
Independentista veneçolà.
Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves