Resultats de la cerca

Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

El setè pla nacional de desenvolupament socioeconòmic de Laos preveu importants millores en el sector agrari © Christophe Eyquem Després de la dimissió com a primer ministre de Bouasone Bouphavanh al final de desembre de l’any 2010, en part motivada per les diferències entre les faccions provietnamita i proxinesa del Partit Popular Revolucionari de Laos, l’any 2011 va començar amb el nomenament d’un nou cap de l’executiu, Thongsing Thammavong Anterior president de l’Assemblea Nacional i membre del politburó del mateix partit, Thongsing va ser escollit unànimement pels 101 membres…

Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual mantingué un règim de consorci i collaborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió La seu era a Barcelona i tenia delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i érarepresentada també a Brusselles Organitzà cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya-Món

Treballador en l’explotació agrària de la seva família, des del final de la dècada dels cinquanta formà part de diverses associacions antifranquistes de la comarca del Maresme Pertanyé al Front Obrer de Catalunya i el 1965 participà en la fundació de Comissions Obreres de Mataró, per la qual cosa fou empresonat l’any 1967 Membre de l’Assemblea de Catalunya, el 1974 entrà al sindicat agrari Unió de Pagesos i en fou nomenat coordinador general el 1977, càrrec que ocupà fins l’any 2000