Resultats de la cerca
Es mostren 1539 resultats
Església d’Albercs (Vila-sana)
Art romànic
Es tracta d’una església esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Torna a ser documentada, dins el deganat d’Urgell, en la dècima papal del 1279 No es coneix amb seguretat on era situada, però hom creu que era a la partida de la Novella o prop d’allí
P’otr Lavrovič Lavrov
Història
Socialista rus.
Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872
Alessandro Malaspina
Marí italià al servei d’Espanya.
Féu la volta al món 1781-82 Participà en diverses expedicions científiques 1782-89 i en la patrocinada pel govern 1789-94, que anà a La Plata, a la Terra del Foc, d’allí a Alaska, i a les illes Filipines l’informe que en féu Viaje político-científico alrededor del mundo , 1885, on exigia grans reformes a les colònies, li costà l’empresonament 1796-1802
Paul Troger
Pintura
Pintor austríac.
Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi
Teresa Boronat i Fabra
Dansa i ball
Ballarina, coneguda artísticament com Teresina Boronat.
Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927
Francesc Selma
Història
Cristianisme
Erudit i sacerdot.
És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
Eure
Riu
Riu de França, afluent del Sena per l’esquerra, que drena la conca de París (225 km).
Neix a menys de 300 m d’altitud, als altiplans gredosos de Perche, a l’oest de la conca parisenca Es dirigeix vers l’est, fins a Chartres, principal ciutat per on passa, i allí canvia la direcció cap al nord la seva vall assenyala la divisòria dels altiplans gredosos i calcaris de la conca Desguassa al Sena a tocar de Pont de l’Arche, a prop de Rouen
glauconita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de ferro i potassi, alumini i magnesi, K(Fe,Mg,Al)2 (Si4O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics
Francisco Niculoso
Arts decoratives
Ceramista pisà, conegut amb el nom de Niculoso Pisano
.
S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula