Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
William Cowper
Anatomista i cirurgià anglès.
Descriví les glàndules bulbouretrals que porten el seu nom
Guillaume Dupuytren
Cirurgià i anatomista francès.
Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica
Eugène Du Bois
Antropologia
Antropòleg i anatomista holandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia
Abraham Vater
Metge i anatomista alemany.
Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater
Johann Zinn
Botànica
Anatomista i botànic alemany.
Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom
Heinrich August Wrisberg
Metge i anatomista alemany.
Professor a Göttingen, féu nombroses descripcions anatòmiques nervi de Wrisberg, lligament de Wrisberg, corpuscles de Wrisberg, etc
Hermann Welcker
Antropologia
Anatomista i antropòleg alemany.
Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal
Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer
Biologia
Anatomista i citòleg alemany.
Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques
Martin Heinrich Rathke
Metge i anatomista alemany.
Professor a Dorpat i a Königsberg, féu importants estudis sobre embriologia, especialment dels ocells i els mamífers, i sobre anatomia hi ha diversos òrgans coneguts amb el seu nom Publicà Abhandlungen zur Bildungs-und Entwicklungsgeschichte der Menschen und der Tiere , en dos volums 1832-33
Oscar Hertwig
Biologia
Embriòleg i anatomista alemany.
Fou el primer a observar la fusió dels nuclis de l’òvul i de l’espermatozoide després de la fecundació cariogàmia i conclogué 1875 que la fecundació consistia en la fusió de dos nuclis cellulars sexualment diferenciats