Resultats de la cerca

Descriví les glàndules bulbouretrals que porten el seu nom

Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica

Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia

Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater

Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom

Professor a Göttingen, féu nombroses descripcions anatòmiques nervi de Wrisberg, lligament de Wrisberg, corpuscles de Wrisberg, etc

Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal

Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques

Professor a Dorpat i a Königsberg, féu importants estudis sobre embriologia, especialment dels ocells i els mamífers, i sobre anatomia hi ha diversos òrgans coneguts amb el seu nom Publicà Abhandlungen zur Bildungs-und Entwicklungsgeschichte der Menschen und der Tiere , en dos volums 1832-33

Fou el primer a observar la fusió dels nuclis de l’òvul i de l’espermatozoide després de la fecundació cariogàmia i conclogué 1875 que la fecundació consistia en la fusió de dos nuclis cellulars sexualment diferenciats