Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
disparador
Transports
Ressort de ferro que hom fixa a la serviola de l’àncora per llançar-la a l’aigua en el moment precís d’escaure’s la nau en el lloc d’ancoratge.
pont
Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou…
pal
Electrònica i informàtica
Suport d’una línia elèctrica, telegràfica o telefònica, constituït per una peça de fusta, de ciment o metàl·lica, allargada i clavada verticalment a terra, directament o mitjançant una base de ciment que fa d’ancoratge.
conreu hidropònic
Agronomia
Sistema de conreu fora del sòl
en què les arrels creixen i es desenvolupen sense substrat o bé en un substrat que solament proporciona aireig i ancoratge, és a dir, el substrat no reté ni aigua ni nutrients.
ràpel
Esports de muntanya
En muntanyisme, tècnica de descens d’una paret consistent a baixar amb l’ajut d’una corda, generalment doble, fixada en un ancoratge, i d’un descensor o un nus que permet regular la velocitat de l’acció.
tamborí
El tamborí s’introduí a Catalunya l’any 2004 i es juga amb una pala que es pot agafar amb una mà o amb l’altra indiferentment
FEDERACIÓ CATALANA DE TAMBORÍ
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota practicat entre dos equips amb diferents combinacions de nombre de jugadors i gènere, segons la modalitat, que té com a element comú diferenciador la utilització del tamborí, un element circular amb el qual es projecta la pilota.
Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es…
bancada
Tecnologia
Bastiment d’algunes màquines, especialment de les màquines-eina, que n’és el suport i, alhora, l’element d’ancoratge a terra; pels esforços a què sol ésser sotmesa és construïda generalment de fosa d’una elevada resistència i duresa.
Així, la bancada del torn sosté els capçals i el carro portaeines i conté les guies del carro principal i el capçal mòbil
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…
Els canyons submarins
Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…