Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Benasc

Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i…
Lluís Soler i Auladell

Lluís Soler i Auladell en una escena de l’obra Canigó
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…
l’Éssera

L’Éssera al forat dels Aigualluts
© Carolina Latorre Canet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.
Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’…
Emma Roca Rodríguez

Emma Roca Rodríguez
MUNDO DEPORTIVO / JORDI CANYAMERES
Curses de muntanya i d’orientació
Esquí
Triatló
Orientadora, triatleta i corredora i esquiadora de muntanya.
Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…
vall de Barrancs
Vall de la Ribagorça (Benasc), entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto.
Aquest riu, després de formar l' estany de Barrancs 2 380 m alt, es precipita al forat d'Aigualluts Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs 2 892 m alt
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
literatures africanes
Literatura
Amb els noms de negres, negroafricanes o, simplement, africanes, hom designa les literatures que han estat desenvolupades pels africans de l’àrea subsahariana.
Aquesta discrepància de noms prové, entre d’altres raons, de la diversitat d’enfocament i, sobretot, de la manca d’una base documental prou àmplia sobre una matèria complexa i polèmica que, de fet, no començà a ésser recollida fins a l’últim terç del s XIX i estudiada en una època més recent Fins aleshores, i per l’absència de llengües escrites, aquestes literatures havien romàs en un estadi oral, la qual cosa impedia de comprovar-ne la riquesa i l’estructura sociològica en què recolzaven El fet de comptar amb veritables professionals com el griot , poeta i músic ambulant per una banda i la…
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles