Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
marquesat de Montnegre
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular
Christmas
Illa
Illa de l’oceà Índic, al sud de Java, que pertany a Austràlia.
La capital és Flying Fish Cove D’origen volcànic, té jaciments de fostat Annexada per la Gran Bretanya el 1888, fou incorporada el 1900 a la colònia de Singapur, que l’administrà fins el 1958, any que passà a dependre administrativament d’Austràlia
Menton
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, a la Costa Blava, a 9 km de Mònaco.
És un centre de vacances d’hivern, situat en una abrigada badia que hi permet una vegetació subtropical flors i tarongers Formà part del principat de Mònaco fins el 1848 i fou república independent 1848-60 fins que fou annexada a França 1860
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
mas Ral
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Malla (Osona), a la confluència del Gurri i del riu de Tona.
Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l’Estany es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla En procedeix la dinastia d’escultors Real o Ral
comtat de Real
Història
Títol concedit el 1599 (confirmat el 1604) a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
(abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893
República Lígur
Història
Nom de l’estat creat arran de la conquesta de la república de Gènova pels francesos (juny del 1797).
Sota la direcció del delegat de Napoleó, Déjan, fou dotada d’una constitució a la francesa Malgrat l’oposició dels nacionalistes italians, fou annexada a l’imperi francès 1805 El 1815, arran del congrés de Viena, passà a les mans del rei de Sardenya
marquesat de Castelar
Història
Títol concedit al ducat de Milà, el 1693, a Baltasar Patiño y Rosales, comte de Belvedere, secretari d’estat de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó.
La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
departament del Segre
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà els quals esdevingueren districtes del nou departament i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa amb els quals fou constituït el districte de Solsona El prefecte residia a Puigcerdà Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà