Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
bufònids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs
molt evolucionada, que comprèn individus caracteritzats principalment per la manca de dents a ambdues mandíbules.
Tenen hàbits generalment terrestres i una distribució molt àmplia habiten a tot Àfrica llevat de Madagascar i a Amèrica i Euràsia, al sud dels 60° de latitud En termes generals, comprèn els gripaus més comuns
opistocels
Herpetologia
Subordre d’amfibis de l’ordre dels anurs, caracteritzats per la presència d’una única cavitat a les vèrtebres.
Comprèn les famílies dels pípids, dels rinòfrids i dels discoglòssids
opistocèlic | opistocèlica
Anatomia animal
Dit de les vèrtebres còncaves a la part posterior i convexes a la part anterior, pròpies dels amfibis anurs.
discoglòssids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.
Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans
capgròs
Herpetologia
Larva aquàtica dels amfibis anurs, que difereix de la forma adulta per l’aspecte extern i per l’estructura interna.
Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades
amfibis
Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
sac vocal
Anatomia animal
Bossa esfèrica que formen alguns anurs quan inflen les zones cutànies del coll amb la finalitat de modificar les característiques del rauc.
leptodactílids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels procels de mida petita i dits amb dilatacions a la punta i sense membranes.
Habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Amèrica Central, a Austràlia i a Nova Guinea Un representant típic és el gripau amb banyes
aspidospòndils
Herpetologia
Grup d’amfibis que inclou els anurs actuals i alguns dels seus parents extingits i la gran majoria d’amfibis del paleozoic.
espiracle
Anatomia animal
Cadascun dels orificis que serveix per a la sortida de l’aigua que mulla les brànquies de les larves dels amfibis anurs.
L’espiracle desapareix quan les brànquies són substituïdes per pulmons