Resultats de la cerca

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats, miquelistes,…

Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de Catalunya

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren la seva…

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina El 1977…

Tingué una gran influència en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX El model d’actuació artística que propugnà i la coherència formal i conceptual de la seva obra es convertiren en referents Estigué format per escultors, arquitectes i pintors, com Juan Cuenca, Ángel Duarte, José Duarte, Agustín Ibarrola i Juan Serrano, als quals s’uniren, de manera puntual, altres creadors Des de la convicció que calia superar la idea romàntica de la individualitat de l’artista, Equipo 57 apostà per un treball collaborador i multidisciplinari S'apartà de l’art informal per cultivar un estil…