Resultats de la cerca

La primera junta directiva era formada per Ramon Martí, president, Quim Morera, vicepresident, Rosaura Montagut, secretària, i Eduard Bacardí, sotssecretari Entre els fundadors cal esmentar, també, el pare Joan Coromines Entre les seves activitats, cal subratllar conferències sobre història i llengua, recitals de música catalana, aplecs de sardanes, celebració de festes tradicionals catalanes i organització de cursos de català en dues universitats del sud de Califòrnia Publica el “Butlletí”, trimestral, i un full cultural i, a més, ha fet traduccions de documents catalans per al…

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es…

Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els…

Segons la llegenda, el 1469 la Mare de Déu s’aparegué al pastor Rodrigo de Balzategi Els primers intents de construcció d’un convent els feren els mercenaris 1493, però foren els franciscans del terç orde els qui se’n feren càrrec definitivament 1514 L’any 1834 el santuari fou incendiat, però se’n salvà la imatge L’actual 1950-55 és obra dels arquitectes Francisco Sainz de Oiza i Luis Laorga a l’interior destaca el gran mural de fusta de l’absis, obra informalista de Lucio Muñoz Hi ha un gran fris esculpit per Jorge Oteiza sota el qual s’obren les portes, executades per Eduardo Chillida Lloc…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…

Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors Els seus aplecs eren molt concorreguts,…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…

La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou restaurada…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…