Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Teodor Àngel Comnè
Història
Dèspota d’Epir (1215-30) i emperador de Tessalònica (1224-30).
Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu
ducat de Maqueda
Història
Títol concedit a Castella, el 1530, al ric home Diego de Cárdenas y Enríquez (mort el 1542), senyor de Maqueda, fill i hereu de Gutierre de Cárdenas.
En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón
Attilio Bandiera
Història
Patriota liberal italià.
Ensems amb el seu germà Emilio 1819-44, oficials ambdós de la marina austríaca, el 1840 fundaren una societat secreta, l’Esperia, que aviat entrà en contacte amb la Giovane Italia de Mazzini Descobert llur proselitisme entre els mariners italians enrolats a l’armada austríaca i llur intent d’apoderar-se d’una fragata, desertaren i des de Corfú passaren a Itàlia amb divuit companys per tal d’encoratjar la revolta que havia esclatat a Calàbria Foren empresonats i afusellats amb vuit dels companys, fet que commogué tots els medis liberals d’Europa
Bernat I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1109-17), fill del comte Guillem I.
En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona
Alliberats els ostatges de l’avió segrestat a l’Afganistan
Una setmana després d’apoderar-se del control de l’avió, els segrestadors de l’Airbus de la companyia Indian Airlines que estava retingut a l’aeroport de Kandahar accedeixen a posar en llibertat els 160 ostatges després que el Govern indi accepti deslliurar tres líders musulmans empresonats per a evitar un bany de sang El mateix dia, els ostatges viatgen fins a Nova Delhi, mentre les autoritats afganeses autoritzen els segrestadors a marxar del país L’episodi revifa les tensions entre els governs indi i pakistanès, ja que el primer acusa Islamabad d’estar darrere el segrest
Ramon Berenguer de Fluvià
Història
Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià
.
Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara
Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel
Història
Militar
Militar castellà, cinquè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina.
Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar…
Konstantin Rokossowski
Història
Militar
Mariscal soviètic d’origen polonès.
Ingressat a l’exèrcit imperial rus 1914, amb la Revolució Russa del 1917 es passà a l’exèrcit roig A l’hivern del 1940-41 contribuí a la derrota dels alemanys, que intentaven apoderar-se de Moscou Tingué una participació decisiva en la batalla de Stalingrad Mariscal 1944, fou proclamat heroi nacional de l’URSS 1949 Nomenat mariscal de Polònia, adoptà la nacionalitat polonesa Vicepresident del consell de ministres de Polònia 1952, comandant en cap de les forces del Pacte de Varsòvia 1955, després de la reacció nacional polonesa que tingué com a conseqüència la pujada de Gomułka al…