Resultats de la cerca

Sembla que a l’origen designà el cap dels notaris pontificis i el prefecte de la cancelleria apostòlica, càrrec que hom retroba en altres cancelleries imperials i eclesiàstiques També designà el clergue que es trobava al capdavant dels diaques, sotsdiaques i clergues menors

El seu iniciador fou Isaak Thomas Hecker 1819-1888 Posava el seu accent en les virtuts actives sobre les virtuts passives i la contemplació En la carta apostòlica Testem Benevolentiae 1899 adreçada al cardenal Gibbons, Lleó XIII condemnà aquesta tendència, que anà desapareixent

Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes

La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana

S'oposà al dogma de la infallibilitat papal Über die päpstliche Unfehlbarkeit 'Sobre la infallibilitat papal’, 1870, trencà amb Roma 1870 i fou excomunicat 1872 Aglutinà els vellcatòlics alemanys, holandesos i suïssos i afermà canònicament la successió apostòlica per a llurs bisbes en ésser ordenat com el primer d’ells pel bisbe d’Utrecht vellcatòlic

La celebració té origen en la resurrecció de Crist i, ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa Com el seu nom originari indica, el dia del Senyor dies dominica fou afrontat amb els dies imperials del culte a l’emperador

Ultra la visita ad limina cal esmentar la visita pastoral que fa el bisbe a les esglésies de la seva diòcesi, la visita canònica , pròpia dels superiors religiosos a totes les cases de llur jurisdicció, i la visita apostòlica o extraordinària , que hom fa amb motiu d’un fet excepcional per ordre de la Santa Seu

La més antiga és la dels Cànons eclesiàstics dels sants apòstols , i comprèn trenta regles, redactades en llengua grega, a Síria o Egipte, al principi del segle IV Els 85 cànons grecs o cànons apostòlics probablement daten dels segles V i VI Els 127 cànons dels apòstols , en llengua aràbiga, reprodueixen materials grecs anteriors Tradició apostòlica , Constitucions apostòliques

A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades

Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia