Resultats de la cerca

La major part de les edicions s’han disputat al Parc de Sant Salvador, al mes de novembre L’any 2002 fou l’escenari del Campionat de Catalunya En el palmarès destaquen les tretze victòries absolutes del corredor local Pere Arco entre el 1983 i el 2006 i en categoria femenina domina una altra atleta formada al CO Farners, Cristina Agustí, que el guanyà set cops entre el 1981 i el 1991

Sòcia del Club Esquí de la Pobla de Segur, fou instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Escalà les vies GAM del Bisbe 1981 i Arco Iris 1982, Montserrat, Rabadá-Navarro Naranjo de Bulnes, 1983 i les gorges del Todra Marroc, 1988, 1992 Assolí els cims del Nepal del Tent Peak 5663 m, 1984 i del Pokalde 5805 m, 1989 Guanyà la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per equips 1988, 1989, 1990

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya

Es disputa anualment al circuit de la Devesa, encara que entre el 1992 i el 2002 no es realitzà L’organitza el Consell Esportiu del Gironès En el palmarès destaquen Pere Arco i Jordi Fitó, amb dues victòries cadascun en categoria masculina, i Encarna Granados i Bàrbara Ramon, també amb dues victòries cadascuna, en categoria femenina La cursa recuperà el cros a la ciutat de Girona dos anys després de la desaparició del Trofeu Ferrer, que arribà a les 29 edicions

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Creada l’any 1889, l’any 1998 s’uní a la britànica British Petroleum Company Limited en la fusió industrial més gran de la història fins aleshores L’any 2000 completà la integració de la nord-americana Arco Atlantic Richfield Company i esdevingué el major productor de petroli mundial privat, amb una producció superior als 2,6 milions de barrils diaris de cru i gas natural líquid Els ingressos totals eren de prop de 100000 milions de dòlars el 1998 i tenia al voltant de 115000 treballadors a tot el món Des del 2001 s’integrà progressivament a BP, amb la consegüent…

En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets…