Resultats de la cerca

Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas

Deixeble de Mierevelt, amb qui treballà a Delft El seu estil segueix la manera minuciosa i preciosista del seu mestre, sobretot amb la captació de les qualitats dels vestits Establert a la seva ciutat nadiua, pintà retrats de l’aristocràcia, quasi sempre amb atributs guerrers La seva gamma cromàtica calenta sobresurt damunt un fons de negres i blancs

Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751

Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

Format a Florència, on fou un dels macchiaioli , fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intellectualitat Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica

Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja

Autor de nombroses novelles i narracions, en què desenvolupa una brillant crítica satírica de la burgesia i l’aristocràcia de l’època, entre la seva producció cal esmentar les novelles Budapest Nagykávéház ‘Gran Cafè Budapest’, 1936, Három boltoskisasszony ‘Tres botigueres’, 1938 i A tanítvány ‘El deixeble’, 1945 Amb Kiskunhalom 1934 féu la sociografia novellada de la vida d’una població rural hongaresa

Es dedicà a la prosa i al drama històric, fantàstic i de terror Nie-boska komedia ‘Comèdia no divina’, 1835, l’obra més reeixida, Irydion 1833-36, i els llibres de poesia Przedświt ‘Abans de l’alba’, 1843 i Psalmy przyszłości ‘Psalms del futur’, 1845-48 Coneixedor de l’aristocràcia, narra el seu enfonsament i el naixement d’un temps nou

Amb un humorisme amable i humanitari descriu detalladament la vida de l’aristocràcia vienesa, de la petita burgesia i del món camperol de Moràvia La seva novella més important és Das Gemeindekind ‘El nen de la comunitat’, 1887 També és autora de Lotti die Uhrmacherin ‘Lotti, la rellotgera’, 1889, Unsühnbar ‘Inexplicable’, 1890 i dels relats curts Dorf- und Schlossgeschichten ‘Històries de poble i de palau’, 1883