Resultats de la cerca

donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement

En els monestirs medievals hom feia servir ciris graduats, que més tard foren substituïts per llums d’oli El temps hi era indicat per l’alçada del ciri o pel nivell de l’oli que encara no s’havia cremat Els xinesos calculaven l’hora per l’espai de temps que trigava a cremar una substància ígnia dipositada dins les parets d’un petit laberint més o menys llarg i de durada coneguda rellotge aromàtic

La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres

És un sòlid cristallí que es fon a 156°C És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics, i les seves solucions presenten fluorescència blava Hom l’obté per destillació del quitrà de carbó

Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides

Es fon a 92-93°C i s’obté deshidrogenant l’acenaftè Sol o en mescla amb altres monòmers vinílics, és susceptible de polimerització

És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat

En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades superior, en…

Presenta caràcter aromàtic És un sòlid cristallí blanc que es fon a 70°C, bull a 186-188°C i és soluble en aigua, alcohol, èter i benzè Tant el pirazole com els seus derivats són obtinguts per reacció de composts diazo amb alquins Els pirazoles poden existir en dues formes tautòmeres, indistingibles en el compost no substituït, que àdhuc poden ésser aïllades en alguns casos particulars El pirazole és lleugerament bàsic i forma sals amb els àcids inorgànics Tot i ésser resistent als oxidants i als reductors, pot ésser hidrogenat catalíticament de primer a pirazolina i després a pirazolidina ,…

En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…