Resultats de la cerca

Situació Petita capella d’època romànica tardana, situada als afores de la població Arxiu Gavín La capella de Santa Llúcia és als afores, cap a llevant, del poble de Vilamitjana Mapa 33-12290 Situació 31TCG285683 Vilamitjana és al costat esquerre de la carretera comarcal 1 412, entre Tremp i Figuerola d’Orcau JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta capella del terme de Vilamitjana, tot i que les seves formes arquitectòniques indiquen que fou alçada en època romànica MLIR Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis…

A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan difícil…

Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques…

Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…

Situació Aquesta església és situada en el conjunt d’edificis del mas de la Colomina, al costat mateix de la carretera de Laguarres a Roda de Ribagorça, a l’indret del pont de la Colomina Mapa 32-11 251 Situació 31TBG951807 Església L’església de Sant Felip i Sant Jaume de la Colomina és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal Com les esglésies de Sant Joan de Morens, Sant Joan del Mont de Roda o Santa Eulàlia de Beranui, entre d’altres, Sant Felip és un exemple de la implantació de tipologies absidals gòtiques en edificis de tipologia i…

Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg 1736-41, oblonga, i la de Wies 1745-54, considerada la seva…

Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del segle XVII, ha estat molt transformat…

Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits…

Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria

Les excavacions arqueològiques en aquest indret, el nom antic del qual es desconeix, han evidenciat que els temples trobats a Göbekli Tepe serien els primers edificis de culte religiós de la història El nivell d’ocupació més antic estrat III es data entorn el 9100 aC Neolític preceràmic i conté sis construccions circulars, en uns casos, i ovals, en d’altres Aquestes estructures arquitectòniques mesuren entre 10 m i 30 m de diàmetre i estan formades per pilars monolítics en forma de T, decorats amb relleus animals, units mitjançant murs encara resten una desena de construccions semblants sense…