Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers. En cinc anys (1115-11) conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània. Al S, a l’últim, prengué Babilònia. La seva ocupació no fou, però, duradora. Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior. El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II. Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques (temple d’Anu-Adad, a Aššur, muralles de Nínive, etc) i la creació d’una important biblioteca a la ciutat d’Aššur.