Resultats de la cerca

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent…

El catèter que hom utilitza habitualment és de polietilè i radiopac i és introduït —sota control radiològic— per una vena del braç o de la cuixa per arribar a l’aurícula dreta, al ventricle dret i a l’artèria pulmonar si el catèter és introduït per una artèria perifèrica, arriba a contracorrent del flux sanguini al ventricle i a l’aurícula esquerres i també a les artèries coronàries coronariografia El cateterisme cardíac permet d’estudiar malformacions congènites del cor, valvulopaties, les pressions i el contingut d’oxigen de les diferents cavitats cardíaques i…

És formada per un tronc inicial únic, anomenat caròtide primitiva , el qual, al nivell de la vora superior del cartílag tiroide, es divideix en dues branques caròtide interna i caròtide externa La caròtide primitiva dreta neix del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra, directament de la crossa de l’aorta ambdues es relacionen amb les estructures laterals del coll i principalment amb la vena jugular interna i el nervi pneumogàstric L’artèria caròtide externa arriba fins al coll del còndil del maxillar inferior, i gràcies a les seves branques collaterals i terminals irriga les…

La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames

Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de…

És una important artèria navegable

Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796