Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna, entre les quals s’estableixen nombroses connexions. El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior, branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna. La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’artèria esfeno-palatina, branca de l’artèria maxil·lar interna, procedent de la caròtide externa. A la part anterior de l’envà hi ha una àrea, denominada zona de Kiesselbach o àrea de Little, irrigada per múltiples vasos sanguinis, constituïts per terminacions de diverses artèries interconnectades.
Les venes hi corren paral·leles a les artèries. A la superfície, a la làmina pròpia, constitueixen una xarxa de vasos la dilatació o contracció dels quals pot fer variar sensiblement el gruix de la mucosa.
La innervació sensitiva de les fosses nasals procedeix del nervi trigemin, a través de les seves branques maxil·lar inferior i oftàlmica. La innervació procedent del sistema nerviós autònom, que regula la contracció dels vasos sanguinis i la secreció glandular, depèn de diverses fibres procedents del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic, les quals provenen principalment del nervi vidià i, després de travessar el gangli esfeno-palatí, es distribueixen per les fosses nasals.