Resultats de la cerca

Nascut György Stern en una família jueva, el seu pare germanitzà el seu nom i canvià el cognom pel de Solti Format a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, amb E Dohnányi, Z Kodály i L Weiner, els sis mesos que estudià piano amb B Bartók foren decisius per a la seva carrera El 1930 entrà com a assistent a l’Òpera de Budapest, de la qual fou director principal en 1934-39 El 1935, B Walter el nomenà assistent seu al Festival de Salzburg, i del 1936 al 1937 ho fou d’A Toscanini al mateix festival El 1938 debutà com a director operístic a Budapest, i l’any següent es…

Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament

Als setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s’establí com a independent Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres collectives

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

Assistent al Congrés d’Utrecht 1712, publicà les Mémoires pour rendre la paix perpétuelle en Europe i Projet de paix perpétuelle 1713 Mort Lluís XIV 1715, el criticà durament en el seu Discours sur la polysynodie 1718, per la qual cosa fou expulsat de l’Académie Française Fou membre del Club de l’Entresol, dedicat principalment a problemes econòmics i a ideals de progrés i defensa de la raó

Estudià matemàtiques i teologia a Alemanya L’any 1972 fou ordenat de sacerdot dins la Companyia de Jesús Ha treballat en l’àmbit de la comunicació, a la revista dels jesuïtes “La Civiltà Cattolica” i a Ràdio Vaticana i al Centre Televisiu Vaticà, que actualment dirigeix Des de l’any 2006 també dirigeix l’Oficina de Premsa de la Santa Seu i des del 2008 és assistent general de la Companyia de Jesús

Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth

Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació en dues etapes 1979-80, 1983-85 En el món del futbol, dirigí partits de categoria territorial durant vint anys i fou assistent a primera i segona divisió, i fou directiu del Club Natació Barceloneta, l’Ibèria, el Poble Sec, el Don Bosco, l’Atlètic Poble Nou i el Club Esportiu Júpiter Collaborà en diversos mitjans de comunicació Mundo Deportivo , Dicen , L’Esportiu , Las Noticias

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra

De família de juristes, germà de Bartomeu Verí assistent de Joan Margarit a Itàlia, concorregué al certamen poètic en honor de Ramon Llull celebrat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma, amb dues poesies Feu una Apellació en vers al jurat del certamen amb què reclamà el premi, el qual li havia estat atorgat ex aequo amb un altre versaire Després compongué unes Gràcies fetes als reverents jutges , en vers, i un tercer poema en lloança de Llull