Resultats de la cerca

Treballant a l’observatori del mont Wilson mesurà el camp magnètic de l’estel 78 de Virgo 1909, fet que proporcionà una de les primeres relacions entre les teories electromagnètiques i de la relativitat Juntament amb HW Babcock 1912 construí el primer magnetòmetre solar, basat en el desdoblament de les línies de l’espectre per efecte Zeeman

La revista Nature publica un article de l’astrofísic Guillem Anglada i el seu equip en el qual anuncia el descobriment del segon exoplaneta més proper a la Terra, que orbita l’estrella de Barnard L’estrella de Barnard b, com s’anomena l’exoplaneta, està classificada com a “superterra” Té una massa tres vegades la de la Terra, i és possiblement de superfície rocosa

Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946

El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat  l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog  Ciències planetàries i meteorits

Ceres , el planeta nan més gran del cinturó d’asteroides, podria haver estat un antic món oceànic La missió Dawn de la NASA ha revelat que sembla que va albergar un oceà subsuperficial, amb condicions que podrien haver estat favorables per a la vida microbiana Un estudi recent apunta que Ceres podria haver estat habitat per quimiòtrofs , organismes que viuen en entorns extrems com les xemeneies hidrotermals Descobreix com aquest cos planetari ens ajuda a entendre millor l’origen de la vida tot llegint a Divulcat  l’article “ Ceres un antic món oceànic ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, …

La idea d’agrupació estellar fou proposada el 1947 per l’astrofísic Viktor Amazaspovič Ambartsumian, en descobrir que gairebé tots els estels coneguts aleshores del tipus T Tauri es trobaven en dues regions molt concretes, Taurus-Auriga i Àguila-Serpentaris Posteriorment s’observà que també les estrelles de tipus O i B tendeixen a agrupar-se, i se n'identificaren fins a vint grups A diferència dels cúmuls estellars, la densitat d’una associació estellar no és més elevada que la de la regió que l’envolta En ésser tant les estrelles de tipus T Tauri com les de tipus O i B joves, les…

Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves característiques una vegada…

Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973 publicà…

Professor a les universitats de Chicago i de Copenhaguen, desenvolupà la teoria dels núvols lluminosos interestellars anomenats esferes de Strömgren formats d’hidrogen ionitzat per estels a altes temperatures, i estudià la classificació espectral Dirigí diversos observatoris als EUA

Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà també teòricament…