Resultats de la cerca

Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València

Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX

Aquest terme fou especialment aplicat en les arts i les indústries tèxtils, i formava part de les atribucions dels gremis, a manera d’un control de qualitat La visuració de peces tèxtils tenia per objecte separar les que no reunien les condicions adequades mida, qualitat, tint, etc i cremar-les o destruir-les

El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç

Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora

És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc

El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal

Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys

Posteriorment, a Turquia prengué el sentit de cap militar o civil A Algèria, sota l’administració turca, designà el comandant de les tropes de geníssers que del 1659 al 1671 s’apoderà del govern, i deixà als paixàs només atribucions honorífiques Sota l’administració francesa, aquest títol fou superior al de caid El títol d’agà passà als països islàmics orientals