Resultats de la cerca

Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la revista, dedicat…

És l’acte central d’una celebració ja documentada el 1797 i que té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de sant Sebastià El dansen per set fills de la vila el porrer, els tres administradors i les seves parelles dites pabordesses A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa la seva aprovació a referèndum del poble, demanant per a cadascun d’ells “És bo' I ja que “bo’ acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest…

A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant,…

Començà a cantar el 1980 amb un repertori influït per la Nova Cançó, amb el qual el 1986 enregistrà el seu primer disc, Aeroport Posteriorment, a Via morta 1990, combinà la cançó europea amb el rock i el blues Ha compaginat la seva tasca com a cantant amb la literatura i els programes de ràdio per a infants, activitats en les quals, a diferència de les seves produccions discogràfiques, ha obtingut un cert reconeixement popular El 1991 assumí la presidència de l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana ACIC en la reivindicació dels cantants catalans per a aconseguir més…

Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i Serrat …

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las Alpujarras, els…

Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia…

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…