Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria esportiva al Reus Jugà com a davanter al Cadis 1941-42 i al RCD Espanyol 1942-43, amb el qual disputà nou partits de Lliga Les quatre temporades següents fou jugador del Gimnàstic de Tarragona, en l’última de les quals, 1946-47, l’equip ascendí a primera divisió Hi disputà 117 partits i marcà 60 gols Després fitxà pel Múrcia Jugà amb la selecció catalana 1944

Debutà a segona divisió al CE Sabadell com a interior Disputà la final de la Copa del 1935 Aquella temporada, el Sabadell fou subcampió de la categoria d’argent i l’anterior 1933-34 havia guanyat el Campionat de Catalunya La temporada 1934-35 ingressà al Barça Després de la Guerra Civil jugà al Girona Fou convocat per la selecció catalana 1936

Formà part de diferents juntes directives de la Federació Territorial de Pesca de Barcelona, que presidí 1993-96 Impulsà la recuperació de la Federació Catalana de Pesca i participà en l’elaboració dels seus estatuts

Començà destacant al Futbol Sala Vinaròs, equip amb el qual guanyà la Lliga i la Copa 2007 i arribà a jugar a divisió de plata El 2009 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona i disputà la Superlliga de futbol d’onze Poc després tornà al futbol sala amb el Club Futbol Sala Casa Alcalà, que fou quart al Campionat d’Europa 2010 Més endavant jugà en altres clubs en divisions inferiors Formà part de la selecció catalana i en fou capitana Guanyà el Campionat del Món 2008 i la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2009

Format al Club Natació Barcelona, es proclamà campió del món júnior 1987 En categoria absoluta, guanyà dues Lligues 1983, 1987 i una Copa d’Espanya 1989

Especialista en proves de fons i mig fons, competí a les files del Club Natació Barcelona Guanyà els Campionats de Catalunya de 400 m i 800 m lliure els anys 1980 i 1981

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…