Resultats de la cerca

Formada a l’escola d’atletisme del CA Vilanova, rebé una beca per entrenar-se a la Residència Blume i, posteriorment, al CAR de Sant Cugat, en tots dos centres a les ordres de Luis Lizaso Establí un rècord de Catalunya de llançament de pes 1993, prova en què fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 1993, 1994 i en pista coberta 1995 El primer títol l’aconseguí amb el CG l’Hospitalet i els dos següents, amb el FC Barcelona

El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol 1921 Des del 1928 collaborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona 1929-35 Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries

Estudià al Conservatori Hellènic 1922-34 i posteriorment, gràcies a una beca de la UNESCO, en 1949-50 amplià la seva formació en diferents centres europeus d’ensenyament musical Professor de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic a partir del 1953, fou mestre d’importants compositors grecs, com ara M Adamis, Th Antoniou, G Aperghis i A Kunadis Com a compositor, evolucionà des de l’impressionisme, passant pel nacionalisme, fins a un llenguatge molt personal, en què fonia elements de diferents tendències d’avantguarda

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí

S’inicià el 2003 quan començà a entrenar al Club Pentatló Torredembarra Fou dues vegades campiona estatal en les categories infantil 2007 i cadet 2009, i quatre vegades subcampiona de Catalunya infantil 2007, cadet 2008, 2009 i juvenil 2011 En categoria absoluta aconseguí la tercera posició en el Campionat d’Espanya 2009 També ha participat en proves internacionals, tant en categoria individual com per equips El 2007 rebé una beca per a entrenar-se al Centre de Tecnificació Joaquim Blume d’Esplugues de Llobregat

Es formà a la Cooper Union Art School i a la Fine Arts University de Nova York Ha exposat a París, Londres, Munic, Brusselles, Lisboa, Nova York, Barcelona, Madrid, etc El 1956 rebé la beca Fulbright per a estudiar a Munic En el seu realisme, altament simbòlic, situa una forta càrrega social i existencial Aquest contrast és la clau de la seva poètica, mig cruel, mig tendra, que tant representa personatges de la història i Venus primaverals com escenes bèlliques o símbols de la mort En ocasions el collage reforça el sentit de les imatges

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica