Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
anacard
Botànica
Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, sucós, agredolç i aromàtic, comestible.
Del producte carnós és obtinguda, per fermentació, una beguda alcohòlica
Sant Cosme
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), als vessants meridionals del turó de Sant Cosme (613 m alt.), al SE de la serra d’Aiguanegra.
L’església de Sant Cosme pertany a la parròquia de Begudà
sidral
Farmàcia
Preparat constituït per una mescla d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%) i sucre en pols (60%) amb addició d’unes gotes d’essència de llimona i granulat amb alcohol.
Hom el pren com a beguda refrescant, efervescent i lleugerament laxant
oligodinàmic | oligodinàmica
Alimentació
Dit de l’efecte esterilitzador que alguns metalls, com l’argent i el coure, en quantitats petitíssimes, exerceixen en els bacteris.
Hom l’empra, ocasionalment, en el tractament de l’aigua de beguda
pasta de guaranà
Alimentació
Pasta dessecada preparada amb llavors de l’arbre Paulinia cupana, rica en cafeïna
.
És emprada a l’Amèrica del Sud per a fer una beguda semblant al cacao
paul·línia
Botànica
Arbust lianoide, de la família de les sapindàcies, de fulles alternes, de flors zigomorfes i de fruits capsulars.
És propi de l’Amazònia, i de les llavors hom prepara una beguda rica en cafeïna
Riudellots de la Creu
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), a l’E del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis, Gironès.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda
guanàbana
Alimentació
Botànica
Fruit del guanabaner, ovoide, molt gros, de pell de color verd fosc i amb espines no vulnerants, i de polpa blanca, sucosa i molt aromàtica.
És tinguda per una de les fruites més exquisides i hom la consumeix crua o en forma de beguda, gelea o conserva
Boleslaw Leśmian
Literatura
Poeta romàntic polonès que, mitjançant una gran finesa formal i una viva innovació lèxica, fusiona el món real i el món de la fantasia.
El seu domini paisatgístic és l’expressió d’un sensualisme delicat Łąka ‘La prada’, 1920 i Napój cienisty ‘Beguda d’ombres’, 1936