Resultats de la cerca

La rubèola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que se sol manifestar amb síndrome febril lleu, catarro, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània, tot i que en molts casos és asimptomàtica* Tot i que la rubèola és una malaltia benigna, és molt perillosa quan afecta dones embarassades perquè pot provocar nombroses i variades malformacions fetals Per a prevenir aquesta possibilitat hom procedeix a l’administració d’un vaccí, integrat en el vaccí triple víric, als 12 mesos d’edat, com també a l’aplicació d’un vaccí específic contra la rubèola a totes les…

És anomenat també malaltia de Brill

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…

El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera…

El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A   no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…

La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que…

L’ eritema infecciós o megaloeritema , també anomenat cinquena malaltia, és un trastorn infecciós víric que incideix especialment en infants entre 5 i 14 anys, amb una evolució aguda i benigna, originant una síndrome febril i un exantema o erupció cutània que n’és característica L’agent etiològic del trastorn és el parvovirus humà B 19 , virus que pertany al grup de les Parvoviridae , que es transmet per via respiratòria a partir de les secrecions salivals i respiratòries de les persones malaltes, per un contacte relativament estret El període d’incubació dura entre 10 dies i 15…

Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació

És també anomenada glicogenosi de tipus VI

L’aparell genitourinari modifica igualment l’activitat que li correspon El fet més destacable és que els ronyons perden pes i la funció renal disminueix de manera progressiva Així, mentre que en l’adult jove ambdós ronyons pesen uns 300 g, als 60 anys en pesen 250, als 70 uns 230 i cap als 80 anys uns 190 g Entre d’altres modificacions anatòmiques cal destacar la pèrdua de nefró o l’engruiximent de la membrana filtrant de la sang En definitiva, disminueix fins a un 50% el flux sanguini renal i disminueix en un 40 a 45% el filtratge glomerular Tanmateix, però, en condicions normals tot plegat…