Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Samòsata
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Commagena, a la ribera dreta del curs superior de l’Eufrates (actualment Samsat, uns 50 km al NW d’Urfa, Turquia).
Nus important de comunicacions en els períodes hitita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X
Rainulf I d’Aversa
Història
Primer comte d’Aversa (1030-45).
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins
Nicolau IV
Cristianisme
Nom que adoptà Girolamo Masci en esdevenir papa (1288-92).
Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
‘Abd Allah ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Governador d’Ifrīqiya, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān
Pel·la

Pella
young shanahan (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, a la Transjordània.
Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Aleix I de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1204-22), dit el Gran.
Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214