Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
cariopsi
Cariopsi (blat de moro)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit sec, indehiscent, monosperm, amb el pericarpi prim i íntimament adherit a la llavor, com el del blat.
aresta
arestes d’una espiga de blat
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Apèndix rígid, filiforme i acicular que presenta l’espiga del blat i d’altres gramínies.
gra
Grans de blat
mestall
Agronomia
Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.
La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat,…
camps
Camp de blat, a Moià
© C.I.C. - Moià
lleis frumentàries
Dret romà
Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses
falsa tinya
Entomologia
Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat.
Forma petits grumolls entreteixits i dóna al blat un aspecte típic teranyinós Pot arribar a escalfar els sacs —hom diu aleshores que ‘el gra rebull’—, i desprèn força ferum Hom l’anomena també cuc del blat
gra
Grans de blat un cop separats de la palla
radícula
Dibuix de la radícula en el blat de moro
Botànica
Primordi radical de l’embrió.
Es troba sota l’hipocòtil i la seva punta és dirigida vers el micròpil De la radícula deriva, un cop germinada la llavor, l’arrel
mesurer
Història
Funcionari municipal o reial (de la batllia general, de la intendència, al segle XVIII) que tenia per ofici de mesurar el blat o grans en general (mesurer de blat), l’oli, etc.
Els mesurers de Barcelona treballaven a la plaça del Blat, i els de València a la llotja del blat o almudí A Barcelona formaven una confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat llur organització corporativa i llur consideració social eren molt semblants a les dels garbelladors A la ciutat de València existia també l’ofici de mesurer d’oli, dependent del municipi